DOSSIER INFORMATIU

 

quadre/resum

 

EMPRESARI/ÀRIA INDIVIDUAL/AUTONOM/A

 

 

 

DENOMINACIÓ	Nom del titular
CONSTITUCIÓ	Sense formalitats especials. La inscripció en el Registre Mercantil és voluntària
Núm. SOCIS	1 soci
APORTACIONS	Diners, treball, béns o drets
PERSONALITAT	No té personalitat jurídica
RESPONSABILITAT	Il·limitada. No hi ha separació entre el patrimoni de l'empresa i el de l'empresari individual (excepte en el cas d'emprenedor de responsabilitat limitada)
CAPITAL	No hi ha exigència d'un capital mínim
SEG. SOCIAL	Règim Especial d'Autònoms (RETA)
FISCALITAT	IRPF Estimació Directa[2] (normalment simplificada) o Estimació Objectiva (mòduls)[3]

 

 

 

 

1. CARACTERÍSTIQUES

 

 

L'empresari individual és una persona física que realitza en nom propi i per mitjà d'una empresa una activitat comercial, industrial o professional.

És una figura clàssica en el món empresarial i constituïx una de les formes més freqüents de creació d'empresa.

Generalment s'associa amb l'autoocupació, atés que el propietari de l'empresa és al seu torn treballador en esta, independentment de l'activitat que desenvolupe i del tipus de treball que realitze.

A l'hora de crear una empresa, esta figura sol ser triada fonamentalment pels comerços al detall, (botigues de roba, aliments, papereries, articles de regal, joieries, quioscos de premsa, etc.), i per professionals com a lampistes, electricistes, pintors, decoradors, etc.

No existix una legislació pròpia per a esta figura, sinó que poden afectar-lo normes de diferents orígens: fiscals, del Codi de Comerç, de la Seguretat Social etc.

 

CARACTERISTICAS PRINCIPALS

1. Control total de l'empresa per part del propietari, que dirigix la seua gestió.
2. La personalitat jurídica de l'empresa és la mateixa que la del seu titular (empresari), qui respon personalment de totes les obligacions que contraga l'empresa.
3. No existix diferenciació entre el patrimoni mercantil i el seu patrimoni civil.
4. No precisa procés previ de constitució. Els tràmits de creació s'inicien al començament de l'activitat empresarial.
5. L'aportació de capital a l'empresa, tant en la seua qualitat com en la seua quantitat, no té més límit que la voluntat de l'empresari.

 

AVANTATGES

• És una forma empresarial idònia per al funcionament d'empreses de molt reduïda grandària.
• És la forma que menys gestions i tràmits exigix fer per a la realització de la seua activitat, ja que no és necessari dur a terme cap tràmit d'adquisició de la personalitat jurídica.
• Pot resultar més econòmica, atés que no crea persona jurídica diferent del propi empresari per la qual cosa no fa falta escripturar davant notari (amb el cost econòmic que comporta) ni depositar un capital social mínim
• L'autònom titular de l'empresa individual, complint els requisits pot accedir a la “tarifa plana” i a les bonificacions de la seua quota de Seguretat Social.[4]

 

INCONVENIENTS

• La responsabilitat de l'empresari és il·limitada (excepte en el cas de l'emprenedor de responsabilitat limitada (ERL).
• Respon amb el seu patrimoni personal dels deutes generats en l'activitat empresarial.
• El titular de l'empresa ha de fer front en solitari a les despeses i a les inversions, així com a la gestió i administració.
• Si el volum de benefici és important, pot estar sotmés a tipus impositius elevats, ja que la persona física tributa en IRPF per tipus creixents com més gran és el seu volum de renda, mentre que les societats de reduïda dimensió tributen al tipus fix general del 25% i las entitats de nova creació en el seu primer període impositiu amb base imposable positiva tributaran per un percentatge del 15%. D'altra banda, des de l'1 de gener del 2023, pymes, microempreses i entitats de reduïda dimensió la xifra de negocis de la qual l'any anterior siga inferior a 1 milió d'euros tributaren al tipus reduït del 23%.

 

RESPONSABILITAT

L'empresari individual realitza l'activitat empresarial en nom propi, assumint els drets i obligacions derivats de l'activitat. La seua responsabilitat enfront de tercers és universal i respon amb tot el seu patrimoni present i futur dels deutes contrets en l'activitat de l'empresa.

Si l'empresari o empresària estan casats, pot donar lloc al fet que la responsabilitat derivada de les seues activitats aconseguisca a l'altre cònjuge. Per això cal tindre en compte el règim econòmic que regix al matrimoni. I la naturalesa dels béns en qüestió. Així doncs:

1. Els béns privatius de l'empresari queden obligats als resultats de l'activitat empresarial.
2. Els béns destinats a l'exercici de l'activitat i els adquirits a conseqüència d'este exercici, responen en tot cas del resultat de l'activitat empresarial.
3. En el règim de béns de guanys, quan es tracta de béns comuns del matrimoni, perquè estos queden obligats serà necessari el consentiment de tots dos cònjuges. El consentiment es presumix quan s'exercix l'activitat empresarial amb coneixement i sense oposició expressa del cònjuge, i també quan en contraure matrimoni un dels cònjuges exercira l'activitat i continuara amb ella sense oposició de l'altre.
4. Els béns propis del cònjuge de l'empresari no quedarien afectes a l'exercici de l'activitat empresarial, llevat que existisca un consentiment exprés d'este cònjuge.

En tot cas, el cònjuge pot revocar lliurement el consentiment tant exprés com presumpte.

En este sentit, si bé l'empresari individual no està obligat a inscriure's en el Registre Mercantil, pot ser convenient inscriure's en ell, entre altres raons per a registrar les dades relatives al cònjuge, el règim econòmic del matrimoni, capitulacions, així com el consentiment, la revocació o oposició del cònjuge a l'afecció a l'activitat empresarial dels béns comuns o els privatius.

 

 

LEGISLACIÓ

L'empresari individual, com a persona física titular de drets i obligacions, no té una regulació legal específica i està sotmés, en la seua activitat empresarial, a les disposicions generals del Codi de Comerç en matèria mercantil i al que es disposa en el Codi Civil en matèria de drets i obligacions.

 

L'EMPRENEDOR DE RESPONSABILITAT LIMITADA (ERL)

Amb l'aprovació de la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seua internacionalització es crea la figura de l'Emprenedor de Responsabilitat Limitada (ERL), que permetrà a les persones físiques evitar que la responsabilitat derivada dels seus deutes empresarials afecte el seu habitatge habitual (en el cas que el seu valor no supere els 300.000 euros o 450.000 euros en habitatges situats en poblacions de més d'1.000.000 d'habitants), la qual cosa haurà d'inscriure's en el Registre de la Propietat corresponent a este bé. S'exceptuen de la limitació de responsabilitat els deutes de dret públic o els supòsits en els quals l'ERL haguera actuat amb culpa o negligència greu.

La condició d'ERL s'adquirirà mitjançant constància en el Registre Mercantil del seu domicili. L'ERL haurà de formular, auditar (si és el cas) i depositar en el Registre Mercantil els comptes anuals de la seua activitat empresarial o professional de conformitat amb el que es preveu per a les Societats Unipersonals de Responsabilitat Limitada.

 

ACORDS EXTRAJUDICIALS DE PAGAMENTS.

L'emprenedor que haja fracassat en la seua activitat empresarial podrà negociar el deute adquirit amb els seus creditors gràcies a un procediment extrajudicial de pagaments, que pot oferir condicions més avantatjoses.

Tindran accés a estos acords els empresaris persones físiques que el seu passiu no supere els 5 milions d'euros, i determinades persones jurídiques, en situació d'insolvència que, a través d'un mediador concursal, té l'opció de pactar moratòries de fins a 3 anys i quitacions o condonació de fins al 25%.

 

2.- COTITZACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL

 

 

 

A. COTITZACIÓ PEL TREBALLADOR/A AUTONOMO/A /span<>

 

L'empresari individual realitza la seua cotització a la Seguretat Social a través del Règim especial de treballadors per compte propi o autònoms (RETA). En este Règim s'establix una base mínima obligatòria i una base màxima sobre la qual s'aplica el tipus de cotització establit per als autònoms. El resultat és la quota líquida a pagar.

L'1 de gener de 2023 entrava en vigor l'span< style="color:xarxa"> Reial decret llei 13/2022 de 26 de juliol de 2022, mitjançant el qual s'establia un nou sistema de cotització per als treballadors per compte propi o autònoms. Des d'eixe moment, els autònoms del nostre país han començat a cotitzar en funció dels seus rendiments nets.

El nou mecanisme suposa un gran canvi en la forma en què els treballadors per compte propi venien calculant les seues cotitzacions socials, ja que les mateixes vindran a determinar-se en funció dels ingressos professionals.

El Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha elaborat l'a < name="_Hlk156048105">projecte d'Ordre PCM/XX/XXXX per la qual es desenvolupen les normes legals de cotització a la Seguretat Social, desocupació, protecció per cessament d'activitat, Fons de Garantia Salarial i formació professional per a l'exercici 2024. El text encara està pendent aprovació. No obatante i tenint en compte que poden produir-se modificacions, a continuació, passem revista als aspectes més rellevants relatius a la cotització de l'autònom/a per al 2024, la quota del qual es determinarà que es determinarà aplicant el tipus de cotització vigents a la base de cotització que li corresponga.

 

A.1.-TIPUS DE COTITZACIÓ

 

Des de l'1 de gener de 2024 el tipus de cotització passa a ser del b <>31,30% i inclou les següents cobertures:

TIPUS DE COTITZACIÓ 2022 (%)
Contingències comunes (inclou Incapacitat Temporal)	28,30
Contingències Professionals	1,30
Cessament d'activitat	0,90
Formació i Prevenció	0,10
Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (MEI)	0,70
TOTAL TIPUS DE COTITZACIÓ	31,30

 

 

A.2.-BASES DE COTITZACIÓ: LA TAULA SEGONS INGRESSOS ESTIMATS

 

 

En donar-se d'alta en el Règim d'Especial de treballadors per compte propi, amb caràcter general, l'empresari pot optar per la base de cotització que desitge, sempre que estiga entre la base mínima i màxima establida.

Des de l'entrada en vigor de la nova regulació, per a determinar la base de cotització, l'autònom/a haurà de fer una estimació dels rendiments nets a obtindre mensualment en l'exercici de les seues diferents activitats professionals o econòmiques com a treballador per compte propi.

La taula per al 2024 és la següent:

 

		Rendiment Net euros/mes	Base mínima	Base màxima
Taula reduïda	Tram 1	<= 670€	735,29€	816,98€
	Tram 2	671€ – 900€	816,99€	900,00€
	Tram 3	901€ – 1.166,70€	872,55€	1.166,70€
Taula general	Tram 1	1.166,70€ – 1.300€	950,98€	1.300,00€
	Tram 2	1.301€ – 1.500€	960,78€	1.500,00€
	Tram 3	1.501€ – 1.700€	960,78€	1.700,00€
	Tram 4	1.701€ – 1.850€	1..045,75€	1.850,00€
	Tram 5	1.851€ – 2.030€	1062,09€	2.030,00€
	Tram 6	2.031€ – 2.330€	1.078,43€	2.330,00€
	Tram 7	2.331€ – 2.760€	1.111,11€	2.760,00€
	Tram 8	2.761€ – 3.190€	1.176,47€	3.190,00€
	Tram 9	3.191€ – 3.620€	1.241,83€	3.620,00€
	Tram 10	3.621€ – 4.050€	1.307,19€	4.050,00€
	Tram 11	4.051€ – 6.000€	1.454,25€	4.720,50€
	Tram 12	> 6.000€	1.732,03€	4.720,50€

 

En funció dels ingressos mensuals estimats, la taula establix una base mínima i una base màxima de cotització.

Arribats a este punt sorgix la gran pregunta: com es calculen els rendiments nets?

El càlcul d'estos rendiments nets es realitzarà segons el que es preveu en la normativa sobre l'IRPF. (Veure apartat 3 Fiscalitat)

1. Tal com indica la Seguretat Social, per al seu càlcul cal tindre en compte tots els rendiments nets que es vagen a obtindre de les diferents activitats que vages a realitzar com a autònom /a. Per a la seua determinació pot ser interessant utilitzar les dades del Pla de Viabilitat Econòmic Financera realitzat per a la posada en marxa de l'activitat.
2. A este import cal sumar-li l'import de les quotes que s'abonaran a la Seguretat Social si tributaràs conforme al règim d'estimació directa.
3. Finalment, als rendiments nets cal aplicar-li una deducció per despeses genèriques del 7%.

D'esta manera, partint de la mitjana mensual d'estos rendiments nets anuals, hauràs de seleccionar la base de cotització que determinarà la teua quota a pagar.

En el cas de els/as autònoms /as persona física en estimació objectiva “mòduls”, per a calcular els seus ingressos reals es té en compte el rendiment net previ i se li descompta un 7% addicional per despeses genèriques.

Vegem un CAS PRÀCTIC de càlcul de la quota d'autònoms per ingressos reals per a un autònom/al fet que té una previsió d'ingressos totals de 22.000 euros, unes despeses de 4.820 euros i pagarà una quota d'autònoms de 295 euros/mes (3.540 euros/any).

• Amb estes dades de referència, els seus rendiments nets en 2023 van ser de 20.720 euros.

22.000 € – 4.820 € + 3.540 € = 20.720 €.

• A esta quantitat cal aplicar-li una deducció per despeses genèriques del 7%. El 7% de 20.720 € és 1.450,4 €
• Per tant, el seu rendiment net anual en 2023 va ser de 19.269,6 euros.

20.720 € – 1.450,4 € = 19.269,6 €

 

• Això vol dir que el seu rendiment net mensual en 2023 va ser de 1.605,8 euros.

19.269,6 € / 12 = 1.605,8 €

Per tant, tenint en compte esta quantitat, el nostre autònom se situaria l'any 2024 en el tram 6 entre 1.500 i 1.700 euros.

 

 

A.3.-DETERMINACION DE LA QUOTA A PAGAR

 

Una vegada determinat el tram, l'span < style="border:none windowtext 1.0pt; padding:0cm">càlcul de la quota d'autònoms consistirà a aplicar un tipus de cotització del span < style="border:none windowtext 1.0pt; padding:0cm">31,30 per cent a la base de cotització triada dins d'este tram. Es pot optar per la mínima, per la màxima o per qualsevol altra que s'integre entre estos límits.

Com a exemple de com calcular quota d'autònoms, si per exemple es preveuen uns ingressos nets mensuals de 3.000 euros ens trobarem en el tram 8:

• Si es tria la base de cotització mínima per al tram 8 (1.176,47 euros), s'haurà d'abonar una quota de 368,24 euros (1.176,47 x 0,313, aplicant el tipus de cotització del 31,3 per cent).
• Si es tria la base de cotització màxima per al tram 8 (3.190 euros), hauràs d'abonar una quota de 998,47 euros (3.190 x 0,313).
• Si es tria qualsevol altra base de cotització dins del tram 8, bastarà amb aplicar el tipus de cotització del 31,30 per cent a la quantia triada. Per exemple, per a cotitzar per la quantitat exacta que ingressarem mensualment, 3.000 euros x 0,313 = 939 euros mensuals.

 

A.4.-ASPECTES IMPORTANTS A CONSIDERAR

• Els/as treballadors/as autònoms /as han de cotitzar des del primer dia en què inicien la seua activitat.
• Cal destacar que, tant en el mes d'alta com de baixa com a autònom/a, el pagament de la quota derivada serà proporcional als dies d'alta, sense haver de fer front a la totalitat de la mensualitat.
• La quota té caràcter mensual. L'ingrés de les quotes corresponents a cada mes l'has de realitzar dins d'eixe mateix mes. I, normalment, serà carregat en les explica corrent de l'autònom/a a final de mes.
• L'import de les bases de cotització condiciona les prestacions que pot rebre un autònom/a en situacions de:
• Cessament d'activitat.
• Baixa per malaltia.
• Baixa per accident.
• Jubilació.

Això obliga a planificar bé la quota que es vol pagar amb vista a la jubilació perquè potser no interessa pagar sempre la quota mínima. . Alguns autònoms decidixen pagar una quota més alta per a tindre dret a millors pensions, sobretot de jubilació, però també en cas de baixa per malaltia. De fet, fins a l'entrada en vigor de la quota per trams en 2023, era bastant habitual augmentar l'import de la quota a partir dels 47 anys

• No obstant això, es recomana que la base de cotització triada (i, per tant, la quota d'autònoms) es trobe dins del rang de tram que et corresponga, en cas contrari, caldrà ajustar comptes amb la Seguretat Social ja que al final de l'exercici fiscal, quan es coneguen els rendiments nets anuals, es durà a terme una regularització de les cotitzacions. Retornant o reclamant l'import calculat de les quotes fins a ajustar-se als seus rendiments nets definitius. No obstant això, convé saber que és possible canviar-se de manera voluntària de tram fins a sis vegades a l'any.
• Es podrà canviar la base de cotització fins a 6 vegades a l'any (cada 2 mesos), en funció de la previsió, a l'alça o a la baixa, del comportament del negoci. La data de sol·licitud establirà el moment a partir del qual es farà efectiu el canvi, de la següent manera:
• De l'1 de gener a l'últim dia de febrer: el canvi en la quota comença l'1 de març.
• De l'1 de març al 30 d'abril: el canvi en la quota comença l'1 de maig.
• De l'1 de maig al 30 de juny: el canvi en la quota comença l'1 de juliol.
• De l'1 de juliol al 31 d'agost: el canvi en la quota comença l'1 de setembre.
• De l'1 de setembre al 31 d'octubre: el canvi en la quota comença l'1 de novembre.
• De l'1 de novembre al 31 de desembre: el canvi en la quota comença l'1 de gener.

Això permetrà cotitzar per una base concorde als ingressos, amb independència dels canvis que sorgisquen al llarg de l'any. Els canvis en la base de cotització s'han de comunicar a través de la seu electrònica de la Tresoreria General de la Seguretat Social mitjançant el sistema Import@ss.

 

 

A.5.-BASES DE COTITZACIÓ. ALTRES SITUACIONS

Quota d'autònoms majors de 47 anys en 2024

Amb el nou sistema de cotització en funció dels ingressos reals, els autònoms majors de 47 anys ja no tenen topades les seues bases de cotització.

Així, el topall de cotitzacions per a treballadors majors de 47 anys ha deixat d'existir, ja que amb el nou sistema el que es té en compte són els ingressos per a acreditar que el treballador se situa en el seu tram corresponent de cotització.

D'esta manera, els autònoms majors de 47 anys poden incrementar les seues bases de cotització, encara que la pujada ha d'anar concorde a l'obtenció d'uns guanys que justifiquen este augment conforme a les taules de bases de cotització màximes. És a dir, poden pujar la seua base sempre que li ho permeten els seus rendiments nets.

 

Quota d'autònoms col·laboradors en 2024

Respecte als autònoms col·laboradors (familiars del treballador autònom), amb el nou sistema de quotes no poden cotitzar per una base mínima inferior al Salari Mínim Interprofessional (SMI). Per al 2024 l'SMI es troba establit en 1.134 euros mensuals fixats en 14 pagues, és a dir, 15.876 euros anuals. Per tant, els autònoms col·laboradors tenen una base mínima de cotització de 1.134 euros al mes.

L'establiment d'una quota mínima es deu al fet que els familiars col·laboradors no han de declarar els ingressos.

 

Situacions de pluriactivitat

Els treballadors autònoms que, en raó d'un treball per compte d'altri desenvolupat simultàniament, cotitzen en règim de pluriactivitat, i ho facen durant l'any 2024, tenint en compte tant les cotitzacions efectuades en este règim especial com les aportacions empresarials i les corresponents al treballador en el règim de Seguretat Social que corresponga per la seua activitat per compte d'altri, tindran dret al reintegrament del 50 per cent de l'excés en què les seues cotitzacions per contingències comunes superen la quantia de 16.030,82 euros, amb el topall del 50 per cent de les quotes ingressades en este règim especial en raó de la seua cotització per les contingències comunes.

En tals suposats, la Tresoreria General de la Seguretat Social procedirà a abonar el reintegrament que en cada cas corresponga, en un termini màxim de quatre mesos, excepte quan concórreguen especialitats en la cotització que impedisquen efectuar-lo en eixe termini o resulte necessària l'aportació de dades per part de l'interessat, i en este cas el reintegrament es realitzarà amb posterioritat a este.

 

Treballadors/as autònoms/as dedicats a la venda ambulant o a domicili:

• Els treballadors autònoms dedicats a la venda ambulant (CNAE 4781 Comerç al detall de productes alimentosos, begudes i tabac en llocs de venda i mercats ambulants; 4782 Comerç al detall de productes tèxtils, peces de vestir i calçat en llocs de venda i mercats ambulants i 4789 Comerç al detall d'altres productes en llocs de venda i mercats ambulants) podran triar cotitzar per una base equivalent a un 77 per cent de la base mínima del tram 1 de la taula reduïda (566,17 euros). El que s'estableix en el present apartat serà també d'aplicació als socis treballadors de cooperatives de treball associat dedicades a la venda ambulant que perceben els seus ingressos directament dels compradors.
• Els socis treballadors de cooperatives de treball associat dedicats a la venda ambulant que hagen quedat inclosos en el Règim Especial dels Treballadors per Compte Propi o Autònoms en aplicació del que s'estableix en l'article 120.quatre.8 de la Llei 2/2008, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2009, tindran dret, durant 2024, a una reducció del 50 per cent de la quota a ingressar. La reducció s'aplicarà sobre la quota que resulte d'aplicar sobre la base mínima triada, el tipus de cotització vigent en el Règim Especial dels Treballadors per Compte Propi o Autònoms. Esta reducció no serà aplicable si el treballador autònom triara una base superior a la base mínima.

 

 

A.6.-BONIFICACIONS I REDUCCIONS EN LA QUOTA PER A AUTÒNOMS/AS

 

A.5.1. Bonificació a treballadors/as autònoms/as per inici d'una activitat per compte propi: la tarifa plana a partir del 2023.

 

QUE ÉS LA TARIFA PLANA?

La quantia que paguen els/as autònoms/as a la Seguretat Social es diu quota d'autònoms. Estos pagaments mensuals solen ser elevats, sobretot per als autònoms que acaben de començar i que no tenen uns ingressos alts. Ací és on entra la tarifa plana. La tarifa plana d'autònoms és una bonificació fiscal, una ajuda del Govern per a emprenedors/as als quals considera que els costarà assumir la quota d'autònoms. És a dir, la tarifa plana d'autònoms és una reducció temporal de la quota d'autònoms, una quota d'autònoms més barata.

Si estàs pensant a fer-te autònom/a per primera vegada, has de saber com beneficiar-te de la tarifa plana d'autònoms.

L'a < href="https://www.boe.es/boe/dias/2022/07/27/pdfs/boe-a-2022-12482.pdf" target="_blank">Reial decret llei 13/2022, de 26 de juliol, establix un nou sistema de cotització per als treballadors per compte propi o autònoms i millora la protecció per cessament d'activitat. L'entrada en vigor del nou sistema de cotització per a autònoms en funció dels seus ingressos reals també ha portat aconseguisc un important canvi en la tarifa plana dels autònoms.

 

REQUISITS PER A ACCEDIR A LA TARIFA PLANA

Les persones que causen alta inicial en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) durant el període 2023-2025 podran sol·licitar l'aplicació de la tarifa plana en el moment de tramitar l'alta.

Els requisits per a demanar-la no han canviat. Per a poder sol·licitar-la, hauràs de complir els següents punts:

• Ser autònom/a per primera vegada
• O no haver estat d'alta en els 2 anys immediatament anteriors a la data d'efecte de la nova alta, o bé 3 anys, en cas d'haver gaudit prèviament d'esta deducció. És a dir, et fas autònom i t'apliques la tarifa plana, després ho deixes i, als tres anys, tornes a fer-te autònom. Llavors sí que podries tornar a demanar la tarifa plana. Si tornes a fer-te autònom abans dels tres anys, llavors oblida't de la tarifa plana.
• No ser autònom/a col·laborador/a.
• No tindre deutes pendents amb la Seguretat Social i Hisenda.

 

LA TARIFA PLANA AMB CARÀCTER GENERAL

La tarifa plana per a autònoms/as amb caràcter general passa a ser de 80 euros durant els 12 primers mesos d'activitat, independentment dels ingressos que tinga el treballador per compte propi.

En els següents 12 mesos l'autònom/a podrà continuar pagant els 80 euros de quota mensual sempre que els seus ingressos nets es troben per davall del Salari Mínim Interprofessional (SMI). Cal tindre en compte que el Govern ha aprovat la pròrroga per a 2023 del Salari Mínim Interprofessional (SMI) del 2022, situat en 1.000 euros mensuals, a l'espera que el Ministeri de Treball acorde amb els agents socials la xifra per a l'any vinent 2024.

 

TARIFA PLANA PER A AUTÒNOMS/AS DE MUNICIPIS DE MENYS DE 5.000 HABITANTS

Els/as autònoms/as que visquen o treballen en municipis de menys de 5.000 habitants poden sol·licitar la tarifa plana de 80 euros durant dos anys, sense que existisca cap requisit d'ingressos inferiors al SMI en el segon any.

Els requisits per a fer-ho, a més dels exigits amb caràcter general, són:

• Estar empadronat en un municipi de menys de 5.000 habitants (segons dades oficials del padró municipal) en el moment d'alta com a autònom en la Seguretat Social.
• Donar-te d'alta en Hisenda amb una direcció fiscal en este municipi.
• Treballar com a autònom a la regió on vius o estàs empadronat.

 

TARIFA PLANA PER A AUTÒNOMS EN PLURIACTIVITAT

Els/as autònoms/as en pluriactivitat, és a dir, que treballen per compte propi i per compte d'altri al mateix temps, poden triar entre sol·licitar la tarifa plana general d'autònoms o sol·licitar un descompte en la seua cotització.

Este descompte dura fins a 3 anys (36 mesos). Analitzem les situacions:

• Autònom que treballa per compte d'altri a jornada completa: el primer any i mig (18 mesos) pots demanar una reducció de la base de cotització del 50%. Això significa que la teua quota d'autònoms (o tarifa plana, en este cas) la calcularàs sobre la meitat de la base de cotització que et corresponga per tram. Per lògica, com la base de cotització és menor, pagues menys quota d'autònoms. Després, des de l'any i mig fins al final del tercer any (mesos del 18 al 36), el descompte sobre la base de cotització és del 25%. Llavors, també pagues una miqueta menys.
• Autònom que treballa per compte d'altri a temps parcial (a més de mitja jornada): en el primer any i mig (18 mesos) el descompte sobre la base de cotització és del 25%. I dels mesos 19 al 36 este descompte passa a ser del 15%.

 

TARIFA PLANA PER A AUTÒNOMES MENORS DE 35 ANYS I AUTÒNOMS MENORS DE 30 ANYS

Les autònomes menors de 35 anys i els autònoms menors de 30 poden sol·licitar la seua tarifa plana gaudint d'una ampliació d'1 any respecte a la resta dels autònoms.

Així, la seua tarifa plana passa a tindre una duració de 3 anys, de la següent manera:

• Primers 12 mesos: tarifa plana de 80 euros.
• Mesos 13 al 36: tarifa plana de 80 euros, si no superen l'SMI.

 

TARIFA PLANA PER A AUTÒNOMS DISCAPACITATS, VÍCTIMES DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE O VÍCTIMES DE TERRORISME

Els autònoms amb una discapacitat igual o superior al 33%, víctimes de violència de gènere o víctimes de terrorisme poden sol·licitar la tarifa plana de 80 euros durant els primers 24 mesos.

I finalitzat eixe període, si el seu rendiment net previst fora igual o inferior al SMI, poden sol·licitar la seua ampliació durant els següents 36 mesos, per import de 160 euros.

• Durant els primers dos anys (24 mesos) la quota serà de 80€.
• Si se sol·licita, des del mes 25 al 36 la quota passarà a ser de 160€.

 

LA TARIFA PLANA PER A AUTÒNOMS SOCIETARIS

Els autònoms societaris són treballadors/as per compte propi que han constituït una societat mercantil, en totes les seues variants jurídiques. Són treballadors/as per compte propi, però a més són administradors/as o socis/as d'una empresa

Però a més, el/la soci/a d'una societat que vulga donar-se d'alta com a autònom societari ha de complir alguna de les següents condicions:

• Tindre almenys el 25% del capital social i fer tasques de direcció o gerència en l'organització.
• Posseir almenys el 33% del capital i treballar en esta.
• No comptar amb participacions, però conviure amb un dels socis que dispose d'almenys el 50% del capital de la companyia.

Doncs bé, fins a l'any 2020 els/as autònoms/as societaris no tenien dret a optar per la tarifa plana durant els 2 primers anys. Però la situació va canviar gràcies a unes sentències del Tribunal Suprem que van establir jurisprudència. Des de llavors, els/as autònoms/as societaris també tenen la possibilitat d'optar a la tarifa plana que disminuïx considerablement la seua quota d'autònoms mensual durant la primera fase de l'emprenedoria.

Perquè l'autònom societari puga beneficiar-se de la tarifa plana, ha de complir els mateixos requisits generals i s'enquadrarà en una de les tipologies anteriors.

 

COM ES TRAMITA?

Simplement has de sol·licitar-la durant el tràmit d'alta com a autònom en la Seguretat Social. Això sí, fes-ho bé, perquè si no la sol·licites en el mateix moment que et dones d'alta en el RETA, perdràs la possibilitat. És a dir, que, si estàs fora del termini de tarifa plana en la teua alta autònoms, ja no podràs demanar-la. Encara que és cert que a vegades, si envies un escrit al sistema XARXA o per la seu electrònica de Seguretat Social justificant que complixes els requisits, poden concedir-te-la sense haver-la demanat en el moment de l'alta, això no és fix, així que millor assegura't de fer-ho bé des del principi.

Per a sol·licitar la tarifa plana, només hauràs d'accedir al portal de tràmits en línia de la Seguretat Social, Import@ss, amb certificat digital, Cl@ve PIN o via SMS, sempre que el mòbil de l'autònom estiga registrat en la base de dades de la Seguretat Social.

Simplement hauràs de triar el servici “Alta en treball autònom” i indicar que es tracta d'un alta inicial (encara que com saps també servix per a emprenedors que porten més de dos anys de baixa o tres en cas que ja haguera gaudit de la tarifa).

Per a fer efectiva l'ampliació de la tarifa plana després dels 12 primers mesos també cal sol·licitar-ho a la Seguretat Social a través de Import@ss. És important saber que totes les sol·licituds d'ampliació han d'anar acompanyades d'una declaració relativa al fet que els rendiments nets que es preveuen obtindre seran inferiors al SMI vigent. La Tresoreria va destacar que esta comunicació sempre haurà de realitzar-se abans que inicie el segon període. De no fer-ho, l'afiliat al RETA perdrà la Tarifa Plana

 

EFECTES UNA VEGADA FINALITZAT EL PERÍODE D'ACOLLIMENT A LA TARIFA PLANA

Què passa amb la quota d'autònoms després de la tarifa plana? La resposta és molt senzilla: comences a pagar a la Seguretat Social en funció dels teus ingressos. És a dir, després de gaudir de la tarifa reduïda passaràs a pagar la quota normal, que des de 2023 es calcula per trams en funció del que guanyes mensualment, dels ingressos reals d'esta manera:

 

QUAN ES PERD LA TARIFA PLANA?

La tarifa plana es perd en el moment que passe el temps màxim (depenent de la teua situació serà l'un o l'altre) o quan deixes de complir els requisits (com arribar al SMI durant el segon any). Altres raons importants que provoquen la pèrdua de la tarifa plana d'autònoms són:

• No demanar-la en el moment de l'alta. És possible que desconegues que si no sol·licites la tarifa plana en el moment de l'alta d'autònom pot ser que et quedes sense ella. I és que donar-se d'alta sense sol·licitar la tarifa plana és un dels errors més comuns entre els autònoms que s'han quedat sense este dret. Així que millor assegura't de fer-ho mentre emplenes el teu model TA.0521.

• Donar-se d'alta en la Seguretat Social després de fer-ho en Hisenda (i no alhora). En l'actualitat el termini ha de ser fins als 60 dies abans de l'alta en Hisenda i fins i tot amb la possibilitat de fer-ho simultàniament en Seguretat Social i Hisenda. Si et dones d'alta en Hisenda, però no en el RETA el que succeïx és que es pot entendre que ja tenies activitat abans i per tant, deixes de complir els requisits de nou autònom necessaris per a la tarifa plana. Un error perfectament evitable si et dones d'alta en el model 036 i el TA.0521 alhora.

• Tindre deutes amb la Seguretat Social abans de començar a ser autònom. No haver pagat quantitats que la Seguretat Social et reclama t'inhabilita totalment per a accedir a les reduccions de quota, encara que no d'iniciar una activitat pel teu compte. Podràs donar-te d'alta en el RETA i pagaràs la quota que et corresponga sense tarifa plana. Si en el passat ja vas estar donat d'alta com a treballador/per compte propi o tens alguna quota pendent, se't denegarà el dret a poder gaudir d'esta ajuda a l'inici de l'activitat.

• No pagar les quotes. Esta és potser la situació més comuna per la qual els/as autònoms/as creuen que perdran la seua tarifa plana. Què succeïx si un mes no pagues la quota d'autònoms? Què passa si la Seguretat Social et farà el cobrament mensual en el teu compte, però no tens diners suficients per a pagar? Bé, perquè és bastant tràgic, però no tant com per a perdre el teu dret a la tarifa. Si et demores en el pagament de la teua quota, la Seguretat Social et carregarà la quota completa i no la reducció de la tarifa plana. Fins i tot si només et retardes un dia! És a dir, que si al gener no abones la teua cotització al RETA, la Seguretat Social et cobrarà el 100% de la quota que et corresponga segons els teus ingressos i no la tarifa plana de 80€. I això no acaba ací. Per cada mes que vesprades, se t'aplicarà un recàrrec. El primer mes serà del 10%, però si et demores més d'això llavors hauràs de sumar a la teua quota sense tarifa plana un 20% més i els interessos de demora. I així fins que pagues. Això succeirà els mesos que no pagues la quota. Si només et retardes un mes, però al mes següent pagues en termini, tindràs un sol deute, perquè la següent se't cobrarà la tarifa plana de nou. És a dir, en el moment que liquides el teu deute tornaràs a la teua tarifa reduïda, és a dir que no perdràs les bonificacions. Només se't llevaran les bonificacions els mesos que no abones el pagament, però mai et llevaran el dret a la tarifa plana per això. Simplement, gaudiràs d'ella menys temps ja que el temps de la tarifa plana continua corrent, és a dir, que si et demores en el pagament al RETA durant dos mesos i pagues la quota màxima, només et quedaran 10 mesos de tarifa plana.

• Donar-se de baixa d'autònom/a /span<>. Si decidixes que això de ser autònom/a no és el teu i et dones de baixa, automàticament perds el dret a la tarifa plana. Per exemple, si és el teu primer any com a autònom i has estat d'alta en la Seguretat Social durant sis mesos amb una quota reduïda per la tarifa plana, no podràs tornar a fer-te autònom i gaudir dels mesos que et queden de bonificacions. Hauràs d'estar de baixa tres anys per a poder tornar a donar-te d'alta amb tarifa plana. Et pots tornar a fer autònom en qualsevol moment, simplement no tindràs eixe descompte fins a passats els tres anys que et comptem. Això afecta sobretot als autònoms que es donen d'alta en la Seguretat Social per dies. Pot ser beneficiós en algunes ocasions, però té altres perjudicis com este.

 

PREGUNTES FREQÜENTS I QÜESTIONS D'INTERÉS

Pot perdre un autònom la Tarifa Plana per baixa per malaltia?

No, els autònoms que causen una baixa per malaltia, va assegurar la Seguretat Social, no perdran el dret a la Tarifa Plana. “Li continuarà sent aplicable la Tarifa Plana, mantenint-se la duració inicial, és a dir, no s'estén més temps per haver estat de baixa per malaltia. Tot això sense perjudici que la mútua assumisca el pagament de la quota a partir del dia 61”, recull el document de la Tresoreria entregat als gestors administratius.

Pot perdre un autònom la Tarifa Plana pel naixement d'un fill?

En el cas que un autònom que s'aculla a la Tarifa Plana en els casos de malaltia, regs per embaràs i lactància natural, naixement o cura del menor o exercici corresponsable del menor de la lactància no perdrà la bonificació en la seua quota. “Seguirà la tarifa plana quan la seua situació finalitze. Es manté la duració inicial, és a dir, no s'estén este benefici més temps per haver estat de baixa en estes situacions”, va especificar la Tresoreria.

Pot un autònom en Tarifa Plana contractar personal en el seu negoci?

Sí, els treballadors autònoms en Tarifa Plana poden contractar treballadors per compte d'altri. Mentre gaudisquen d'esta bonificació podran contractar personal en el seu negoci. Resulta d'aplicació este benefici, encara que el treballador autònom, en el moment de l'alta o en qualsevol moment posterior, ocupe treballadors per compte d'altri.

Quina bonificació en la quota tindran els autònoms col·laboradors amb el nou sistema de cotització?

Els autònoms col·laboradors, que inicien la seua activitat a partir de gener, no podran optar a la futura ajuda coneguda com a ‘Tarifa Reduïda’ que bonifica la quota de la Seguretat Social el primer i segon any d'activitat.

A diferència de la resta dels treballadors per compte propi, els autònoms col·laboradors gaudiran d'una reducció en la seua quota a la Seguretat Social del 50% els primers 18 mesos de la seua activitat en el negoci familiar, pagant 147 euros. Els sis mesos restants, la deducció serà del 25%, abonant mensualment 220,5 euros a la Tresoreria. Una vegada conclòs este període, passaren a pagar la quota completa

Com es determina l'import de les prestacions econòmiques de la Seguretat Social mentre s'està gaudint del benefici de la nova “tarifa plana”?

La base de cotització que s'utilitzarà per al càlcul de les prestacions serà la base mínima vigent del tram 1 de la taula general de bases.

 

A.5.2. Altres bonificacions.

Bonificacions per a treballadors autònoms que es troben en baixa per maternitat o paternitat, adopció, guarda amb finalitats d'adopció, acolliment, risc durant l'embaràs o risc durant la lactància natural

QUANTIA:

100% de la quota per contingències comunes resultant d'aplicar a la base mitjana que tinguera el treballador en els dotze mesos anteriors a la data en la qual inicie esta bonificació, el tipus de cotització per a contingències comunes vigent a cada moment, exclòs el corresponent a la incapacitat temporal derivada d'estes contingències. Esta bonificació serà compatible amb l'establida en el Reial decret llei 11/1998.

A diferència de la legislació anterior, la bonificació del 100 per cent de la quota per contingències comunes resultant s'aplicarà a la base mitjana que tinguera el treballador en els dotze mesos en què s'inicie esta bonificació i el tipus de cotització per a contingències comunes vigent a cada moment excloent en este càlcul el tipus corresponent a la incapacitat temporal derivada d'estes contingències.

DURACIÓ:

La duració serà durant el període de descans.

Bonificacions per a treballadores autònomes que es reincorporen al treball en determinats suposats

QUANTIA:

Les treballadores autònomes que hagueren cessat en la seua activitat per maternitat, adopció, guarda amb finalitats d'adopció, acolliment i tutela i tornen a realitzar una activitat per compte propi en els 2 anys següents a la data efectiva de cessament podrà gaudir d'una bonificació equivalent del 80 per cent de la quota per contingències comunes resultant d'aplicar a la base mitjana que tingueren les treballadores en els dotze mesos anteriors a la data en què van cessar en la seua activitat, el tipus de cotització per a contingències comunes vigent a cada moment, exclòs el corresponent a la incapacitat temporal derivada d'estes contingències.

En el cas que la treballadora autònoma portarà menys de 12 mesos d'alta continuada abans del cessament d'activitat, la base mitjana de cotització es calcularà des de l'última data d'alta, sent el resultat de multiplicar per 30 la quantia resultant de dividir la suma de les bases de cotització entre el nombre de dies d'alta del període d'alta continuada.

DURACIÓ:

Durant els 24 mesos següents a la data de reincorporació.

Bonificacions per a treballadors autònoms per cura de menor afectat per càncer o una altra malaltia greu

Treballadors autònoms que siguen beneficiaris de la prestació per a la cura de menors afectats per càncer o una altra malaltia greu, a la qual es referix el capítol X del títol II del text refós de la Llei General de la Seguretat Social.

QUANTIA:

Bonificació del 75 per cent de la quota per contingències comunes que resulte d'aplicar a la base mitjana que tinguera el treballador en els dotze mesos anteriors a la data en la qual inicie esta bonificació, el tipus de cotització per a contingències comunes vigent a cada moment,

exclòs el corresponent a la incapacitat temporal derivada de contingències comunes, en el Règim Especial de Treballadors per compte propi o autònoms.

DURACIÓ:

Es mantindrà esta bonificació durant el període de percepció d'esta prestació, fins als 23 anys si persistira patiment del càncer o la malaltia greu, diagnosticada abans d'aconseguir la majoria d'edat, i subsistira la necessitat d'hospitalització, tractament i de cura durant este.

Bonificacions per a treballadors autònoms d'empreses emergents en situació de pluriactivitat

Treballadors autònoms per posseir el control efectiu, directe o indirecte, d'una empresa emergent regulada en la Llei 28/2022, de 21 de desembre, de foment de l'ecosistema de les empreses emergents, i que, de manera simultània, treballen per compte d'altri per a un altre ocupador.

QUANTIA:

Bonificació del cent per cent de la quota corresponent a la base mínima establida amb caràcter general, a cada moment, en el citat règim especial durant els tres primers anys.

DURACIÓ:

De forma continuada en tant persistisca la situació de pluriactivitat i, com a màxim, durant els tres primers anys, a comptar des de la data de l'alta que es produïsca a conseqüència de l'inici de l'activitat autònoma per la dedicació a l'empresa emergent.

La bonificació s'extingirà, en tot cas, en el moment en què cesse la situació de pluriactivitat, no podent reiniciar-se posteriorment la seua aplicació en el cas que es produïsca una nova situació de pluriactivitat.

• de la base de cotització triada, les bonificacions queden establides així:
  • una reducció del 50% de la quota corresponent a la base mínima durant els 6 mesos següents.
  • una reducció del 30% de la quota corresponent a la base mínima durant els següents 3 mesos.
  • una bonificació del 30% de la quota corresponent a la base mínima durant els següents 3 mesos.

Estes bonificacions seran també d'aplicació als socis treballadors de Cooperatives de Treball Associat que s'enquadren en el Règim d'Autònoms quan complisquen els requisits.

 

2. COTITZACIÓ PER LA CONTRACTACIÓ DE TREBALLADORS PER PART DE L'AUTÒNOM

Els empresaris cotitzen a la Seguretat Social, pels treballadors, en el Règim General. En este s'establix una quota patronal i una quota obrera. La quota patronal la paga l'empresari, i és el resultat d'aplicar a la base de cotització que corresponga al treballador, els tipus de cotització establits per a l'exercici en curs. La quota obrera l'aporta el treballador i és el resultat d'aplicar els tipus de cotizacion obligats per a ell a la base de cotització que li corresponga. El que es va actualitzant cada any, en general, són les bases de cotització, mentre que els tipus romanen generalment estables.

 

La casuística és altament complexa, per la qual cosa a continuació es descriuran aquells aspectes generals que corresponen a contractacions “normals” en funció del que s'estableix en projecte d'Ordre PCM/XX/XXXX per la qual es desenvolupen les normes legals de cotització a la Seguretat Social, desocupació, protecció per cessament d'activitat, Fons de Garantia Salarial i formació professional per a l'exercici 2024

 

 

B.1. TOPALLS MÀXIMS I MÍNIMS DE COTITZACIÓ.

A continuació, es mostren per al b <>any 2024 les taules de les bases màximes i mínimes segons les categories professionals, així com els tipus per a cada concepte pel qual es cotitza.

 

BASES DE COTITZACIÓ PER CONTINGÈNCIES COMUNES
Grup	CATEGORIES PROFESSIONALS	Euros / mes
		BASE MÍNIMA	BASE MÀXIMA
1	Enginyers i Llicenciats. Personal d'alta direcció no inclòs en l'artº 1.3.c) de l'Estatut dels Treballadors	1.759,50	4.720,50
2	Enginyers tècnics, Perits i Ajudants titulats	1.459,20	4.720,50
3	Caps Administratius i de Taller	1.269,30	4.720,50
4	Ajudants no titulats	1.260,00	4.720,50
5	Oficials Administratius	1.260,00	4.720,50
6	Subalterns	1.260,00	4.720,50
7	Auxiliars Administratius	1.260,00	4.720,50
		Euros / dia
8	Oficials de primera i segona	42,00	157,35
9	Oficials de tercera i Especialistes	42,00	157,35
10	Peons	42,00	157,35
11	Treballadors menors de díhuit anys, qualsevol que siga la seua categoria professional	42,00	157,35

 

La base mínima mensual de cotització serà el resultat de multiplicar el nombre d'hores realment treballades per la base mínima per hora establida en l'anterior quadre.

Cotització en la situació de pluriocupació. (Temps parcial). Quan el treballador preste els seus servicis en dos o més empreses en règim de contractació a temps parcial, cadascuna d'elles cotitzarà en raó de la remuneració que li abone. Si la suma de les retribucions percebudes sobrepassara el topall màxim de cotització a la Seguretat Social, este es distribuirà en proporció a les abonades al treballador en cadascuna de les empreses.

Els tipus de cotització i conceptes pels quals es cotitza en el Règim General de la Seguretat Social són els següents per al 2024:

 

TIPUS DE COTITZACIÓ EN EL RÈGIM GENERAL
Contingència i situació protegida	Tipus de cotització (%)
	EMPRESA	TREBALLADOR	TOTAL
CONTINGÈNCIES COMUNES[5]	23,60	4,70	28,30
HORES EXTRAORDINÀRIES Derivades de força major Restants hores	12,00 23,60	2,00 4,70	14,00 28,30
CONTINGÈNCIES PROFESSIONALS (AT I EP)	Taula de primes[6]	No cotitza
DESOCUPACIÓ
TIPUS GENERAL: Contractes indefinits; indefinits a temps parcial i fixos discontinus, practiques, de formació, de relleu, d'interinitat i aprenentatge	5,50	1,55	7,05
Contractes de duració determinada a temps complet (eventuals, obra o servicis determinat)	6,70	1,60	8,30
Contractes de duració determinada a temps parcial (eventuals, obra o servicis determinat)	6,70	1,60	8,30
FOGASA	0,20	No cotitza	0,20
FORMACIÓ PROFESSIONAL	0,60	0,10	0,70
MECANISME D'EQUITAT INTREGENERACIONAL	0,58	0,12	0,70

Els contractes de duració determinada per temps inferior a 30 dies tindran una cotització addicional a càrrec de l'empresari que s'abonarà a la seua finalització, i que durant l'any 2022 tindrà un import de 27,53 €. Esta cotització addicional no s'aplicarà als contractes subscrits amb treballadors inclosos en el Sistema Especial per a treballadors Compte Alié Agraris, en el Sistema Especial d'Empleats de Llar o en el Règim Especial per a la Mineria del Carbó, ni als contractes per substitució.

 

B.2. SALARI MINIMO INTERPROFESSIONAL (SMI) I IPREM

 

SALARI MÍNIM INTERPROFESSIONAL (SMI)*
	DIARI	MENSUAL	ANUALL
IMPORTS	36,00	1.080,00	15.120,00

 

INDICADOR PÚBLIC DE RENDES D'EFECTES MÚLTIPLES (IPREM)*
	DIARI	MENSUAL	ANUAL
IMPORTS	20,00	600,00	8.400,00

 

Pendent de la modificació en 2024 i les seues repercussions en l'IPREM

 

 

 

3.- FISCALITAT

1. IRPF: MODALITATS DE TRIBUTACION

Quan parlem de persones físiques en el context empresarial, ens referim sempre als empresaris individuals, els professionals, les comunitats de béns i les societats civils.

Des del punt de vista fiscal, estos col·lectius tributen per les seues rendes empresarials a través de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), segons allò que s'ha fixat en la Llei 35/2007, de 28 de novembre de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) i Reial decret 439/2007, de 30 de març, pel qual s'aprova el Reglament de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, a diferència de les persones jurídiques (societats) que tributen pels seus beneficis a través de l'Impost de societats.

A Espanya existixen diversos sistemes possibles d'IRPF. L'estimació directa normal, l'estimació directa simplificada i l'estimació objectiva (mòduls). El que ocorre és que triar règim d'IRPF no és una elecció del tot lliure, sinó que en funció de la naturalesa de l'activitat i del nivell d'ingressos del negoci, es tindrà opció a acollir-se a un règim o un altre, o s'obligarà a triar un en concret.

Comptat i debatut, resulta que al nostre país hi ha diverses maneres de declarar l'IRPF per part d'una empresa individual. És important conéixer com funciona cadascuna d'elles per a prendre la decisió oportuna una ens donem d'alta com a autònom.

 

1. ESTIMACIÓ DIRECTA

• Normal
• Simplificada

 

En esta modalitat, els/as nous/as contribuents (autònoms/as) que inicien activitat podran deduir un 20% del rendiment net en el primer període impositiu en què el mateix siga positiu i en el període impositiu següent (art. 32.3 de la Llei de l'IRPF). Tenint en compte que:

• S'entendrà que s'inicia una activitat econòmica quan no s'haguera exercit cap activitat econòmica l'any anterior a la data d'inici d'esta, sense tindre en consideració aquelles activitats en l'exercici de les quals s'haguera cessat sense haver arribat a obtindre rendiments nets positius des del seu inici

• La reducció del 20% s'aplicarà com a màxim sobre el límit de 100.000 euros de rendiments nets, és a dir, esta reducció mai superarà la xifra de 20.000 euros anuals.

• No podran accedir a esta reducció els autònoms els ingressos dels quals provinguen en una quantia superior al 50% d'un sol client si l'any previ a l'inici d'activitat es van percebre rendiments del treball d'este client (l'autònom va estar assalariat per a este client)..

• Així mateix, de registrar l'inici d'una segona activitat econòmica per part de l'autònom, la reducció serà aplicable des del primer període impositiu en el qual s'obtinga beneficis a comptar des de l'inici de la primera activitat, sense donar lloc la nova activitat a un nou període d'aplicació de la reducció.

 

2. ESTIMACIÓ OBJECTIVA (MÒDULS)

3. El Règim d'Estimació Directa Normal

 

El règim d'Estimació Directa Normal és el règim general i s'aplica als empresaris i professionals llevat que estiguen acollits a la modalitat simplificada o al règim d'estimació objectiva.

En tot cas s'aplicarà sempre que:

• L'import de la xifra de negocis del conjunt d'activitats exercides pel contribuent supere els 600.000 € anuals l'any immediat anterior
• Que s'haguera renunciat a l'Estimació Directa Simplificada en l'alta a l'inici de l'activitat o el mes de desembre anterior al que es començara a aplicar el nou sistema triat.
• Si l'activitat s'enquadra en el règim de mòduls o objectiu i vols tributar mitjançant el règim d'estimació directa normal, s'entendrà realitzada la renúncia al sistema d'estimació objectiva presentant en termini el pagament fraccionat del primer trimestre de l'any natural, presentant el model 130, previst per al mètode d'estimació directa (renúncia tàcita).
• En tots dos casos la renúncia obliga a romandre en l'Estimació Directa Normal un mínim de 3 anys.

 

 

CÀLCUL DEL RENDIMENT NET

El rendiment net es calcula per diferència entre els ingressos computables i les despeses deduïbles, aplicant, amb algunes matisacions, la normativa de l'Impost de societats

Com a INGRESSOS computables s'entendrà la totalitat dels ingressos íntegres derivats de les vendes i de la prestació de servicis (inclosos els servicis accessoris a l'activitat principal), que constituïxen l'objecte propi de l'activitat, així com, l'autoconsum i les subvencions, entre altres.

• Seran DESPESES, aquells que es produïxen en l'exercici de l'activitat que siguen fiscalment deduïbles, es troben generats, justificats i degudament registrats comptablement.

• Els de consum d'existències: compres consumides en l'exercici de mercaderies, matèries primeres i altres adquisicions corrents de béns efectuades a tercers.
• Els despeses de personal: retribucions als empleats per sous, pagues extraordinàries, dietes i assignacions per despeses de viatge, retribucions en espècie
• La Seguretat Social a càrrec de l'empresa (incloses les cotitzacions del titular)
• Altres despeses de personal: despeses de formació, contribucions satisfetes per l'empresari com a promotor d'un Pla de Pensions, indemnitzacions satisfetes al personal de l'empresa per a rescabalar-li d'un mal o perjudici, assegurances d'accident del personal i qualsevol altra despesa relacionada amb el personal de l'empresa que no siga considerat com a pura liberalitat
• Els de subministraments: llum, telèfon, aigua,
• Servicis de professionals independents: honoraris d'economistes, advocats, auditors, notaris, etc., així com les comissions d'agents mediadors independents.
• Els d'altres servicis exteriors: transports, primes d'assegurances, servicis bancaris i similars, publicitat, propaganda i relacions públiques, etc
• Els de reparació i conservació: despeses per al sosteniment de l'immobilitzat, no incloent-se els d'ampliació i millora.
• Els de arrendaments i cànons: despeses originades pel lloguer de béns mobles o immobles, així com les quantitats satisfetes pel dret d'ús de patents, marques i altres manifestacions de la propietat industrial.
• Els tributs fiscalment deduïbles: per exemple, l'Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) i l'Impost sobre Béns immobles (IBI) que recaiga sobre elements afectes a l'activitat. En cap cas són deduïbles les sancions, el recàrrec de constrenyiment i el recàrrec per presentació fora de termini de declaracions-liquidacions i autoliquidacions tributàries.
• Els despeses financeres: despeses derivades de la utilització de recursos financers de tercers per al finançament de les activitats de l'empresa o dels seus elements d'actiu amb limitacions.
• les amortitzacions, que es computaran en la quantia que corresponga a la depreciació efectiva dels diferents elements en funcionament, segons el resultat d'aplicar els mètodes previstos en el Reglament de l'Impost de societats.
• Provisions per insolvència: es poden deduir les provisions per les insolvència de trànsit (clients de dubtós cobrament) quan concórreguen alguna de les circumstàncies previstes en l'Art- 13 de la Llei sobre Societats, o optar per una deducció de l'1% de la provisió global de deutors

Entre les despeses no es consideren deduïbles les multes i sancions, els donatius i les liberalitats. D'altra banda, com a regla general, entre les despeses no ha d'incloure's l'import de l'IVA suportat en les adquisicions de béns o servicis, excepte en els següents suposats:

• Si l'activitat desenvolupada es troba en el règim especial del recàrrec d'equivalència o en el d'agricultura, ramaderia i pesca.
• En les adquisicions de béns que al seu torn es transmeten amb aplicació del règim especial de béns usats, objectes d'art, antiguitats i objectes de col·lecció.
• Quan en les adquisicions de béns o servicis les quotes suportades no resulten deduïbles de les generades conformement a la normativa de l'Impost sobre el Valor Afegit.

 

REDUCCIONS

Els/as autònoms/as acollits al Règim d'Estimació Directa Normal, poden sol·licitar l'aplicació dels beneficis fiscals orientats a empreses de reduïda dimensió, és a dir, la xifra de negoci de la qual anual és inferior als 10 milions d'euros (llibertat d'amortització per inversions generadores d'ocupació o per a béns el valor dels quals estiga per davall de 601,01 euros, fins al límit de 12020,24 euros, provisió global per a deutes de l'1% dels saldos deutors, etc.).

 

OBLIGACIONS COMPTABLES I REGISTRALS

• Activitats empresarials[7]: comptabilitat ajustada al Codi de Comerç i al Pla General de Comptabilitat.
• Activitats professionals: són obligatoris els llibres registre de vendes i ingressos, de compres i despeses, de béns d'inversió i el de provisions de fons i bestreta

 

PAGAMENTS FRACCIONATS

Els contribuents en estimació directa normal hauran de realitzar quatre pagaments fraccionats trimestrals en el MODEL 130 a compte de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques en els terminis següents:

• 1a TRIMESTRE: entre l'1 i el 20 d'abril
• 2n TRIMESTRE: entre l'1 i el 20 de juliol
• 3a TRIMESTRE: entre l'1 i el 20 d'octubre
• 4t TRIMESTRE. Entre l'1 i el 30 de gener de l'any següent

Si algun trimestre no resulta quantitat a ingressar, haurà de presentar-se declaració negativa.

L'import de cadascun dels pagaments fraccionats es calcularà com s'exposa a continuació.

1. Activitats empresarials: en general, el 20 per 100 del rendiment net obtingut des de l'inici de l'any fins a l'últim dia del trimestre al qual es referisca el pagament. De la quantitat resultant es deduiran els pagaments fraccionats ingressats pels trimestres anteriors del mateix any, així com, les retencions suportades si es tracta d'una activitat empresarial d'arrendament d'immobles.
2. Activitats professionals: el 20 per 100 del rendiment net, des de l'inici de l'any fins a l'últim del trimestre al qual es referix el pagament. De la quantitat resultant es deduiran els pagaments fraccionats ingressats pels trimestres anteriors del mateix any i les retencions i els ingressos a compte que els hagen practicat des de l'inici de l'any fins a l'últim dia del trimestre al qual es referix el pagament.

A més, anualment, la informació fiscal administrada a Hisenda trimestralment es complementa amb la declaració anual de l'IRPF a través del model 100, és a dir, la qual cosa coneixem com a declaració anual de la renda. Este ha de ser presentat habitualment entre maig i juny de l'any següent en el qual finalitza el període impositiu pel qual s'està tributant.

 

2. El Règim d'Estimació Directa Simplificada

La diferència entre estimació directa normal i simplificada, a grans trets, és que el règim simplificat implica una gestió comptable més senzilla, ja que no és obligatori el depòsit en el Registre Mercantil dels llibres comptables, ni l'elaboració i depòsit de comptes anuals al no comptar amb obligacions formals ajustades al Codi de Comerç,

D'altra banda, el règim d'estimació directa normal permet triar el sistema d'amortització d'entre les opcions establides en la Llei de l'Impost de societats, mentre que en el simplificat només s'accepta el mètode lineal (amortitzar de manera constant, durant tota la vida útil del bé) conforme a l'o <>taula d'amortització simplificada establida per Hisenda.

A més, a l'hora de calcular el rendiment net de l'activitat, és a dir, el benefici, encara que el càlcul és similar per a tots dos règims, el règim simplificat, determina més específicament que es consideren despeses deduïble i permet restar un 5% (7% per al 2024) de la quantitat resultant (rendiment net previ) en concepte de despeses de difícil justificació amb el topall anual de 2.000 euros.

És aplicable el règim d'estimació directa simplificada als empresaris i professionals quan concórreguen les següents circumstàncies:

1. Que les seues activitats no estiguen acolliments al règim d'estimació objectiva.
2. Que, l'any anterior, l'import net de la xifra de negocis (ingressos ordinaris) per al conjunt d'activitats desenvolupades pel contribuent no supere els 600.000 € anuals
3. Que no s'haja renunciat a la seua aplicació.
4. Que cap activitat que exercisca el contribuent es trobe en la modalitat normal del règim d'estimació directa.

La limitació per Llei de les activitats que estan subjectes a l'Estimació Objectiva (MODULOS) i la xifra mínima de facturació per a acollir-se a l'Estimació Directa Normal, fa que l'Estimació Directa Simplificada siga un règim fiscal molt habitual per als autònoms, sobre tots els que realitzen una activitat professional. Per això ho veurem amb més deteniment.

 

CÀLCUL DEL RENDIMENT NET

 

El rendiment net es calcularà conforme les normes de l'Impost de societats (ingressos menys despeses) i seguint l'esquema exposat anteriorment per a l'Estimació Directa Normal, amb una sèrie de particularitats, on destaca la consideració que es consideren despeses deduïbles.

 

(+)	Ingressos computables
(-)	(Despeses deduïbles)
(=)	Rendiment Net Previ
(-)	(7% rendiment net previ amb un màxim de 2.000 euros)
(-)	(Reduccions)
(=)	Rendiment Net Reduït

 

1 Què es considera com a despesa?

Els criteris que Hisenda establix per a considerar que un desemborsament econòmic pot ser considerat com a despesa deduïble són:

1. Han de ser despeses vinculades a l'activitat econòmica realitzada per l'autònom, o com diu Hisenda, que estiguen “afectes” a esta”. Ha de demostrar-se que la despesa és necessària per al desenvolupament de l'activitat i que no correspon a la vida privada del/la empresari/ària
2. Han de trobar-se convenientment justificats mitjançant les corresponents factures. Només a vegades poden valdre factures simplificades (els tiquets ja no existixen).
3. Han d'estar registrats comptablement per l'autònom en els seus corresponents llibres de despeses i inversions.

D'estos tres criteris el més peculiar és el primer, ja que per a determinades partides de despesa l'autònom haurà de demostrar que corresponen a la seua activitat professional i no a la seua vida privada. Això ocorre per exemple amb l'habitatge propi si allí es desenvolupa l'activitat, sent necessari determinar el percentatge de la despesa que es pot afectar l'activitat i el que no.

Tingues en compte que tot despesa relacionada amb la teua activitat és deduïble, encara que hauràs de justificar-ho, per la qual cosa convé documentar-los i portar el llibre de despeses explicant el detall de cada factura perquè en el cas de tindre una inspecció pugues defensar-te adequadament. I no convé que abuses unflant les teues despeses perquè en cas que t'inspeccionen no podràs defensar-ho i serà pitjor.

Quant al segon requisit, és el que està darrere d'eixe “sa costum” de demanar factura de tot. Quan no es possible aconseguir esta factura (despeses fora d'UE, quotes d'autònoms, comissions bancàries, segur, taxes, impostos…) es pot justificar la despesa aportant el comprovant o justificant bancari.

Si hi ha alguna despesa que s'ha oblidat, es pot incloure en la pròxima declaració, tenint en compte el termini màxim de 4 anys per a deduir l'IVA d'eixa factura.

Passem a continuació a veure el llistat de despeses amb més detall:

 

2. Despeses deduïbles generals

 

A continuació, relacionem les despeses més habituals que ha de considerar l'autònom, seguint la relació establida per Hisenda:

 

• Consums d'explotació: compres de mercaderies, matèries primeres i auxiliars, combustibles, elements i conjunts incorporables, envasos, embalatges i material d'oficina. El consum de l'exercici es calcula d'acord amb la següent fórmula:

Consums = existències inicials + compres - existències finals.

• Sous i salaris: pagaments als treballadors contractats per e/lal autònom/a en concepte de sous, pagues extraordinàries, dietes i assignacions per a despeses de viatges, retribucions en espècie, premis i indemnitzacions.
• Seguretat social a càrrec de l'empresa: cotitzacions derivades de la contractació de treballadors i cònjuge i familiars autònoms col·laboradors. Pel que fa a les aportacions a mutualitats de previsió social, són deduïbles aquelles que cobrisquen les mateixes contingències que el RETA (Règim Especial de Treballadors Autònoms) amb el límit de la quota màxima per contingències comunes establida en el règim especial de la Seguretat Social. Totes les aportacions que superen este límit i que es corresponguen a assegurances amb idèntiques cobertures que els plans de pensions els resultaran d'aplicació les reduccions en base imposable de la seua renda.
• Quota d'autònoms: com a despesa necessària per a l'exercici de l'activitat econòmica, la quota d'autònoms és deduïble en la declaració de l'IRPF. Es tracta d'una despesa que està lligat a l'exercici de l'activitat i que, per tant, és necessari per al seu acompliment. A més, es considera una despesa deduïble que es pot aplicar sense la necessitat de presentar factura, ja que et seria suficient amb l'extracte bancari del compte on tens domiciliat el pagament de la quota.
• Assegurança de malaltia (Llei 6/2017). Els autònoms/as en estimació directa podran desgravar-se en IRPF les primes d'assegurança de malaltia. Pot aplicar-se a la seua pròpia cobertura, a la del seu cònjuge i fills menors de 25 anys que convisquen amb ell. El límit màxim serà de 500 euros per cadascuna de les persones assenyalades anteriorment o de 1.500 euros per cadascuna d'elles amb discapacitat igual o superior al 33%.
• Altres despeses de personal: inclou despeses de formació, indemnitzacions per rescissió de contracte, assegurances d'accidents per a la plantilla, obsequis (ex.- cistelles de Nadal) i contribucions a plans de pensions o a plans de previsió social empresàrial o plans de pensions.
• Arrendaments i cànons: lloguers, cànons, assistència tècnica, quotes d'arrendament financer (lísing) que no tinga per objecte terrenys, solars o altres actius no amortitzables.
• Reparacions i conservació: despeses de manteniment, recanvis i recanvis, així com la seua adaptació de béns materials. No s'inclouen els que suposen una ampliació o millora, ja que es consideren inversions amortitzables en diversos anys.
• Servicis de professionals independents: Són deduïbles els pagaments a professionals independents els servicis dels quals són necessaris per al desenvolupament de l'activitat econòmica: honoraris d'economistes, advocats, informàtics, dissenyadors, arquitectes, auditors, notaris… així com les comissions d'agents comercials o mediadors independents.
• Publicitat i relacions públiques: pàgina web, dominis, hosting, servicis de màrqueting en línia… També es poden deduir despeses per atencions i invitacions a clients i proveïdors derivats de l'activitat comercial degudament justificats i amb el límit de l'1% de la xifra de negocis anual.
• Altres servicis exteriors: despeses en recerca i desenvolupament, transports, primes d'assegurances, servicis bancaris, publicitat, relacions públiques, subministraments d'electricitat, aigua i telefonia i altres despeses d'oficina no inclosos en els conceptes anteriors.
• Tributs fiscalment deduïbles: l'impost de béns immobles (IBI), l'impost d'activitats econòmiques (IAE) i altres tributs i recàrrecs no estatals i taxes, recàrrecs i contribucions estatals. No seran deduïbles ni les sancions ni els recàrrecs de constrenyiment o per presentar fora de termini les declaracions d'Hisenda.
• IVA suportat: només serà deduïble quan no siga desgravable a través de la declaració d'IVA, és a dir, que no presenten declaracions trimestrals d'IVA i per tant no tinguen dret a deduir-se les quotes suportades. El que ocorre en activitats exemptes d'IVA (Ex.- medicina) i en activitats acollides a alguns règims especials (règim especial de recàrrec d'equivalència i règim especial de l'agricultura, ramaderia i pesca)
• Despeses financeres: interessos de préstecs i crèdits, despeses de descompte d'efectes, recàrrecs per ajornament de pagament de deutes, interessos de demora d'ajornaments dels pagaments a Hisenda sempre que no es deriven de la utilització de capital propi.
• Amortitzacions: import de la deterioració o depreciació de les inversions contemplades com a immobilitzat material o intangible afecte a l'activitat. El seu càlcul es realitzarà conforme a l'estipulat en l'impost de societats. En estimació directa simplificada, les amortitzacions es calcularan linealment d'acord amb una taula d'amortització simplificada, especial per a esta modalitat.
• Pèrdues per deterioració del valor dels elements patrimonials: deterioració dels crèdits derivats per insolvències de deutors (només si no estan recolzats per avals, assegurances,etc.); deterioració de fons editorials, fonogràfics i audiovisuals, i deterioració de l'immobilitzat intangible, amb un màxim del 20% de fons de comerç que hagen sigut adquirits.
• Altres despeses deduïbles: adquisició de llibres, subscripció a revistes professionals, despeses d'assistència a esdeveniments relacionats amb l'activitat (cursos, congressos, conferències), quotes d'associacions empresarials, corporacions i cambres, així com les primes d'assegurança de malaltia satisfetes per l'autònom per a ell, el seu cònjuge o fills menors de 25 que convisquen en el domicili familiar, amb un màxim de 500 euros per persona.
• Provisions deduïbles i DESPESES DE DIFÍCIL JUSTIFICACIÓ en estimació directa simplificada es deduirà amb caràcter general un 7% de l'import del rendiment net previ amb un límit anual de 2.000 euros.
• Provisions fiscalment deduïbles: només els autònoms que tributen en estimació directa normal podran desgravar les factures no cobrades o les despeses associades a les devolucions de vendes.

 

3. Despeses deduïbles “especials”

 

Hi ha una sèrie de partides de despesa molt habituals entre els autònoms que presenten algunes peculiaritats i sempre generen dubtes, degut sobretot al grau de “afectació a l'activitat” comunament acceptat.

• Local o oficina específic per a l'activitat: no presenten problemes, hauràs de notificar a hisenda les dades de local en el moment de donar-te d'alta emplenant el corresponent model 036 o 037, o presentar una modificació de dades d'estos impresos en el moment de traslladar-te a un nou local o oficina. Podràs desgravar-te totes les despeses associades a eixe local: lloguer, reformes, manteniment, llum, aigua, telèfon, despeses associades a la hipoteca o l'assegurança. També podràs amortitzar la inversió realitzada si ho hagueres comprat.
• Subministraments domèstics en el cas de local o oficina en un habitatge: (Llei 6/2017). L'autònom/al fet que treballe des de casa, és a dir, que desenvolupe la seua activitat en el seu habitatge habitual, i així li ho haja notificat a Hisenda a través de l'o36 o 037, podrà deduir-se un 30% en l'IRPF dels subministraments d'electricitat, gas, aigua, telefonia i Internet però este, no és el percentatge real que es pot desgravar, ja que s'ha de multiplicar pel percentatge de l'habitatge que es va declarar com a afecte a l'activitat econòmica (en metres quadrats) quan es realitza l'alta en activitats econòmiques respecte a la seua superfície total.

Mentre que despeses pròpies de la titularitat de l'habitatge com a amortitzacions, IBI, comunitat de propietaris, etcètera, sí que resulten deduïbles en proporció a la part de l'habitatge destinat al desenvolupament de l'activitat i al percentatge de titularitat en l'immoble que té l'autònom, els subministraments, per la seua naturalesa, no admetien el mateix criteri de repartiment, ja que varien en funció del consum i, per tant, el mateix s'ha d'imputar a l'activitat en proporció a la part que quede acreditat que es destina a l'activitat professional.

Fins ara la Direcció General de Tribut només acceptava la desgravació en cas de disposar de comptadors separats, una cosa gens habitual que deriva en la no deducció d'estes despeses o, en defecte d'això, en la deducció errònia.

La modificació introduïda en la llei fixa per tant un percentatge objectiu per a calcular la part de les despeses en subministraments que es destinen a l'activitat professional, solucionant així els problemes que es produïxen en la pràctica a l'hora de determinar els criteris per a la seua quantificació o els factors que l'acrediten. Es tracta del percentatge resultant d'aplicar el 30% a la proporció existent entre els metres quadrats de l'habitatge destinats a l'activitat respecte a la seua superfície total, llevat que es prove un percentatge superior o inferior.

El procediment per a calcular l'import deduïble d'estes despeses es mostra a través del següent exemple:

• L'habitatge habitual d'un contribuent té 100 m².
• El contribuent afecta a l'activitat econòmica que desenvolupa 40 m².
• Les despeses anuals per subministraments ascendixen a 5.000 euros.
• Proporció de l'habitatge habitual afecte: 40 m² / 100 m² = 40%
• Percentatge de deducció = 30% x 40% = 12%
• Despeses deduïbles: 5.000 euros x 12% = 600 euros
• Vehicle particular i despeses associades (manteniment, gasolina, assegurança …): a l'efecte de l'IRPF només s'admeten íntegrament com a despeses en el cas d'aquells autònoms que es dediquen a activitats de transport de viatgers, mercaderies, ensenyament de conductors o activitats comercials, la qual cosa inclou a taxistes, transportistes, repartidors, missatgers, autoescoles, agents comercials i representants.

La resta dels autònoms no podran deduir-se estes despeses per l'IRPF i només fins a un 50% en el cas de l'IVA. Adquirir el cotxe en rènting és una opció cada vegada més estesa, encara que està subjecta a les mateixes limitacions fiscals esmentades pel que fa a la deducció de les quotes i de l'IVA suportat en estes.

• Despeses de viatges i representació: Podràs desgravar-te tant les despeses de desplaçament en transport públic (avió i tren, però també taxis) com els d'estada en hotels.
• Despeses de manutenció (menjars, sopars). Lus autònoms/as en estimació directa simplificada es podran desgravar l'IRPF de les despeses de manutenció que té mentre desenvolupa la seua activitat amb el límit de 6.400 anuals.

Els/as treballadors/as per compte propi podran deduir-se en l'IRPF exclusivament les despeses en establiments d'hostaleria i restauració que tinguen vinculació directa amb l'activitat econòmica. Per a poder deduir-se estes despeses és necessari que el seu abonament es realitze en suport telemàtic utilitzant mitjans electrònics de pagament i puga ser comprovat de manera fefaent a través de factura o sistemes indirectes de pagament que tinguen esta finalitat específica. Són dels més difícil de justificar i Hisenda delimita les quantitats deduïbles:

• 26,67 euros diaris en territori nacional si no hi ha hagut pernocta.
• 48 euros diaris a l'estranger si no hi ha hagut pernocta.
• 53,34 euros diaris en territori nacional si hi ha hagut pernocta.
• 91,35 euros diaris a l'estranger si hi ha hagut pernocta.

No s'admet la despesa si no es produïx fora de la localitat on l'autònom té el seu lloc de residència o de la seu de la seua empresa. Sempre haurà d'acreditar-se que la despesa revist caràcter professional, per la qual cosa la realització d'estes despeses en cap de setmana és difícil que siga acceptada per Hisenda.

• Despeses de vestuari: només s'admet la despesa en vestuari professional com a roba de protecció, uniformes o altres peces amb l'anagrama del negoci. El cas dels artistes admet una interpretació més flexible.
• Telèfon mòbil: Hisenda et permetrà la deducció sempre que tingues dues línies de telèfon diferenciades, un a per a ús personal i una altra per a ús professional. Només així es podrà justificar que la despesa està afecte a l'activitat.

 

4. Despeses fiscalment no deduïbles

Les següents partides de despesa no tindran la consideració de despeses deduïbles

• Multes i sancions, inclosos recàrrecs per presentar fora de termini les declaracions d'Hisenda.
• Donatius i liberalitats.
• Pèrdues del joc.
• Despeses realitzades amb persones o entitats residents en paradisos fiscals.
• IVA suportat que resulte deduïble en la declaració de l'IVA.

OBLIGACIONS COMPTABLES I REGISTRALS

Empresaris

• Llibre registre de Vendes i Ingressos
• Llibre registre de Compres i Despeses
• Llibre registre de Béns d'Inversió
• Llibres exigits per l'IVA

Professionals

• Llibre Registre de Vendes i Ingressos
• Llibre Registre de Compres i Despeses
• Llibre Registre de Béns d'Inversió
• Llibre Registre de Provisions i Bestretes

 

PAGAMENTS FRACCIONATS

Els contribuents en Estimació Directa Simplificada hauran de realitzar quatre pagaments fraccionats trimestrals en el MODEL 130 a compte de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques en els terminis següents:

• 1ºTRIMESTRE: entre l'1 i el 20 d'abril
• 2n TRIMESTRE: entre l'1 i el 20 de juliol
• 3r TRIMESTRE: entre l'1 i el 20 d'octubre
• 4t TRIMESTRE. Entre l'1 i el 30 de gener de l'any següent

Si algun trimestre no resulta quantitat a ingressar, haurà de presentar-se declaració negativa.

L'import de cadascun dels pagaments fraccionats es calcularà com s'exposa a continuació:

1. Activitats empresarials: en general, el 20 per 100 del rendiment net obtingut des de l'inici de l'any fins a l'últim dia del trimestre al qual es referisca el pagament. De la quantitat resultant es deduiran els pagaments fraccionats ingressats pels trimestres anteriors del mateix any, així com, les retencions suportades si es tracta d'una activitat empresarial d'arrendament d'immobles.
2. Activitats professionals: el 20 per 100 del rendiment net, des de l'inici de l'any fins a l'últim del trimestre al qual es referix el pagament. De la quantitat resultant es deduiran els pagaments fraccionats ingressats pels trimestres anteriors del mateix any i les retencions i els ingressos a compte que els hagen practicat des de l'inici de l'any fins a l'últim dia del trimestre al qual es referix el pagament.

A més, anualment, la informació fiscal administrada a Hisenda trimestralment es complementa amb la declaració anual de l'IRPF a través del model 100, és a dir, la qual cosa coneixem com a declaració anual de la renda. Este ha de ser presentat habitualment entre maig i juny de l'any següent en el qual finalitza el període impositiu pel qual s'està tributant.

 

 

 

3. Règim d'Estimació Objectiva (Mòduls)

A l'hora de determinar el rendiment d'una activitat econòmica els autònoms empresaris[8] poden tributar, depenent de l'activitat desenvolupada, en qualsevol dels tres règims de l'IRPF, tant estimació directa normal, estimació directa simplificada i estimació objectiva, conegut esta última comunament com a mòduls, sempre que no excedisca els límits de rendiments nets establits

Una de les avantatges d'este sistema d'Estimació Objectiva és que se simplifica molt la gestió fiscal i comptable per a l'autònom, ja que pràcticament no ha de portar comptabilitat o si la porta és molt simple. Circumstància que no es dona si s'esta acollit a l'Estimació Directa Normal o Simplificada.

Però no tots els autònoms poden acollir-se als mòduls. De fet, tan sols poden acollir-se els autònoms que desenvolupen determinades activitats recollides en l'a < href="https://www.boe.es/buscar/act.php?id=boe-a-2023-25882">Ordre HFP/1359/2023, de 19 de desembre, per la qual es desenvolupen per a l'any 2024 el mètode d'estimació objectiva de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i el règim especial simplificat de l'Impost sobre el Valor Afegit. Pel que s'haurà de comprovar si l'activitat està en esta relació per a veure si es pot acollir-se o no als mòduls.

A més, alguns dels requisits que s'han de complir per a acollir-se als mòduls són:

• Que l'activitat que es desenvolupa estiga inclosa en l'Ordre que desenvolupa el Règim d'Estimació Objectiva. I, a més, no s'ha de depassar els límits establits en la mateixa per a cada activitat.
• Que el volum de rendiments íntegres l'any immediat anterior no supere els 250.000 euros per al conjunt d'activitats econòmiques. Existixen unes certes excepcions que es poden consultar en l'Ordre.
• El volum de compres en béns i servicis en l'exercici anterior, excloses les adquisicions d'immobilitzat, no ha de superar la quantitat de 250.000 euros anuals (sense incloure l'IVA).
• no poden seguir en mòduls aquells autònoms obligats a expedir factures a clients que siguen empreses i professionals, si l'any anterior han tingut rendiments superiors a 125.000 euros anuals.
• Que les activitats econòmiques no siguen desenvolupades, totalment o parcialment, fora del territori nacional.
• Que no hagen renunciat tàcita o expressament a l'aplicació del règim.
• Que no hagen renunciat o s'estiga exclòs del règim simplificat de l'IVA, i de l'IGIC (Impost General Indirecte Canari).
• Que no hagen renunciat al règim especial de l'agricultura i ramaderia de l'IVA ni a l'IGIC (Canàries).
• Que cap activitat exercida pel contribuent es trobe en estimació directa normal ni simplificada.
• I no s'ha d'oblidar que si es tributa en Estimació Objectiva per signes, índexs o mòduls es està obligat a acollir-se a un dels següents règims especials d'IVA:
  • Règim simplificat de l'IVA.
  • Recàrrec d'Equivalència.

L'strong <>rendiment net es calcularà d'acord amb el que es disposa en l'Ordre que desenvolupa este règim, multiplicant els imports fixats per als mòduls (m², empleats, potència elèctrica instal·lada…) pel nombre d'unitats del mateix empleades, o bé multiplicant el volum total d'ingressos per l'índex de rendiment net que corresponga quan es tracte d'activitats agrícoles, ramaderes i forestals.

La quantia deduïble pel concepte d'amortització de l'immobilitzat serà, exclusivament la que resulte d'aplicar la taula que, a este efecte, aprove el Ministre d'Economia i Hisenda.

• És obligatori conservar les factures emeses i les rebudes, així com, els justificants dels mòduls aplicats.
• Si es practiquen amortitzacions haurà d'emportar-se, el llibre registre de béns d'inversió.
• En activitats el rendiment net de les quals es calcula en funció del volum d'operacions, (agrícoles, ramaderes, forestals i de transformació de productes naturals), haurà d'emportar-se, lliure registre de vendes o ingressos.

PAGAMENTS FRACCIONATS

Com qualsevol altre autònom, els treballadors per compte propi adscrits al sistema de Mòduls també han de fer front als pagaments fraccionats de l'IRPF, per trimestres, mitjançant l'emplenament del b<> model 131. en els terminis següents:

• 1r TRIMESTRE: entre l'1 i el 20 d'abril
• 2n TRIMESTRE: entre l'1 i el 20 de juliol
• 3r TRIMESTRE: entre l'1 i el 20 d'octubre
• 4t TRIMESTRE. Entre l'1 i el 30 de gener de l'any següent

A més, això no eximix de realitzar la Declaració de la Renda anual, mitjançant la presentació del model D-100 tenint en compte que els pagaments anticipats realitzats mitjançant el model 131 cal descomptar-los de la factura fiscal que genere la declaració de la Renda i així el resultat final serà “a pagar” o “a retornar”.

I, com es calcula el que cal pagar? Perquè, com s'ha comentat, en el sistema per Mòduls es determina el rendiment net sobre la base d'uns paràmetres objectius o mòduls fixats per Hisenda per a cada activitat, que tenen a veure amb el nombre de treballadors, personal no assalariat, potència elèctrica instal·lada, superfície del local, etc. Als Mòduls amb els quals es treballe en l'activitat hi ha que multiplicar els imports fixats per a cadascun d'ells pel nombre d'unitats que empres en el desenvolupament del teu negoci.

A eixos Mòduls s'apliquen una sèrie d'índexs correctors: població del municipi, duració de la temporada de l'activitat, empresa de reduïda dimensió, noves activitats (20% per al primer any, 10% per al segon) i excés sobre determinats límits. A més, en la modalitat d'Estimació Objectiva es poden deduir les amortitzacions de l'immobilitzat.

Una vegada que s'ha trobat el rendiment net previ, amb la multiplicació de les línies superiors, han d'aplicar-se les minoracions corresponents per incentius a l'ocupació i incentius a la inversió. Això donarà com a resultat el rendiment net minorat.

Finalment, s'haurà de restar a este resultat la reducció contemplada per l'exercici de determinades activitats econòmiques per a contribuents amb rendes no exemptes inferiors a 12.000 euros (Art. 32.2. 3° de la Llei IRPF).

I també es podrà deduir la minoració del 0,5% en cas que, tenint dret a la deducció per inversió en habitatge habitual, estigues pagant un préstec destinat a l'adquisició d'esta. Este últim càlcul et donarà com a resultat el rendiment net reduït total.

Respecte als percentatges, per a les actividades empresarials (excepte agrícoles i ramaderes).

• En general, (més d'una persona assalariada) l'strong <>4 per 100 del rendiment resultant de l'aplicació dels mòduls en funció de les dades-base existents a 1 de gener. Quan s'inicie una activitat, les dades-base seran els existents el dia de començament d'esta.
• Quan es tinga només a una persona assalariada, l'strong <>3 per 100.
• Quan no es dispose de personal assalariat, o l'activitat siga agrícola, l'strong <>2 per 100.

En definitiva, la principal diferència és que l'estimació de l'IRPF per a autònoms en la modalitat directa es realitza concorde a les factures realment emeses i rebudes i en l'estimació objectiva, també coneguda com a ‘mòduls’, l'autònom paga este impost segons una estimació dels rendiments obtinguts per la seua activitat, i no dels seus resultats reals.

Si l'activitat està inclosa dins d'Ordre reguladora es podrà triar entre una modalitat o una altra. Llavors cal respondre a les qüestions Què convé més? Aplicar l'estimació directa simplificada o l'estimació objectiva?:

• l'estimació objectiva o mòduls és interessant perquè permet preveure quants impostos pagarem al llarg de l'any. Sempre serà la mateixa quantitat. A més d'eliminar l'obligatorietat de portar el registre de llibres comptables.
• Pot existir, no obstant això, una casuística que podria fer més recomanable l'estimació directa simplificada. Quan estem començant un negoci podríem tindre diversos trimestres amb un rendiment d'IRPF negatiu. Dit d'una altra manera, donar pèrdues, a causa d'un major volum de compres i la manca d'una alta activitat, en estar començant. En estos casos, podria interessar l'estimació directa simplificada, perquè pagaríem menys imposat d'IRPF que el que s'estableix en el sistema de mòduls. Encara que s'ha de prendre esta decisió partint de la base que una vegada modificat el règim, és obligatori romandre tres anys en estimació directa.

 

2. RETENCIONS DE L'IRPF DE ELS/AS PROFESSIONALS AUTÒNOMS/AS

En primer lloc, cal destacar que:

• Una gran part dels autònoms no té que practicar retencions en les seues factures, en concret aquells donats d'alta en activitats empresarials, que són les incloses en la secció primera del /span <>Impost d'activitats Econòmiques (IAE). (excepte algunes activitats empresarials que han de practicar un 1% de retenció)
• Els professionals autònoms si que deuen com a norma general incloure retencions de l'IRPF en les seues factures. S'entén per professionals autònoms aquells donats d'alta en les seccions segona i tercera del /span <>Impost d'activitats Econòmiques (IAE), relatives a activitats professionals i activitats artístiques.

Els tipus a aplicar són:

• En el cas dels nous autònoms en activitats professionals el 7% durant 3 anys (per a l'any en què es donen d'alta i els dos següents).
• A partir d'eixe moment la retenció serà del b <>15%

 

3. IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT (IVA)

 

L'IVA és un impost de naturalesa indirecta que recau sobre el consum. Per a entendre el funcionament d'este impost és necessari tindre present dues qüestions:

1. L'IVA actua en totes les fases de producció d'un bé, des que és matèria primera fins que es posa a la disposició del consumidor i, no obstant això, només es grava el valor afegit en cada fase.
2. La càrrega de l'impost recau sobre el consumidor final, tenint esta consideració aquell consumidor que no puga deduir-se l'IVA suportat.

El productor o comerciant estan subjectes a l'impost ja que el suporten en cadascuna de les compres de béns i servicis que realitzen (IVA SUPORTAT), però carreguen als seus clients l'import de l'IVA en la vendes o servicis realitzats (IVA REPERCUTIT).

 

 

TIPUS D'IVA APLICABLES

 

La Llei 37/1992, de 28 de desembre, actualitzada amb la Llei 26/2009 de PGE/2010 (BOE de 24/12/2009) que va modificar els tipus d'IVA, distingix entre tres tipus d'IVA i només determina quines operacions tributen al tipus reduït o superreducido, les restants queden subjectes al tipus general. En termes generals com més bàsica és la necessitat d'un producte, menor és l'IVA que se li aplica. Els tipus d'IVA vigents en l'actualitat són:

• IVA general (21%). És el percentatge que s'aplica per defecte a tots els productes i servicis. Electrodomèstics, roba, calçat, tabac, bricolatge, servicis de lampisteria… La majoria dels articles estan subjectes a este tipus.
• IVA reduït (10%). La llista de productes i servicis que tributen a un tipus reduït és molt llarga i inclou entre altres productes, els aliments en general (excepte els que suporten un IVA superreducido).
• IVA superreducido (4%). S'aplica als productes de primera necessitat i reben esta consideració el pa, llet, ous, fruites, verdures, hortalisses, cereals i formatges. A més, també es beneficien d'este IV llibres, periòdics i revistes no publicitaris; medicaments d'ús humà; cadires de rodes per a minusvàlids i pròtesis….

No obstant això, un dels efectes de la inflació ha sigut la modificació temporal del tipus d'IVA per a alguns productes i servicis, per la qual cosa, si es vol estar informat al detall, és convenient consultar la taula d'IVA publicada per l'Agència Tributària.

 

 

MODALITATS

 

Estan obligats per este impost, els empresaris individuals, professionals, artistes societats civils i persones jurídiques. No existixen diferències en la seua aplicació depenent de la fórmula jurídica adoptada. No totes les activitats han de repercutir l'IVA, existixen activitats exemptes de repercutir l'IVA, com a servicis mèdics i sanitaris, servicis de caràcter cultural, servicis financers i assegurances… Existixen diferents règims, entre els quals podem destacar:

• Règim General: si és el cas, ingressar dins dels 20 dies següents a la finalització de cada trimestre natural mitjançant el MODEL 303, la diferència entre l'IVA repercutit i el suportat. Cal fer el mes de gener de cada any el resum anual , MODEL 390.
• Règim simplificat: solament es pot acollir a este règim si s'està en el Règim d'Estimació Objectiva. Ingressar en els 20 dies següents a la finalització dels tres primers trimestres naturals, mitjançant el MODEL 303, una quantitat establida prèviament per Hisenda en funció dels mòduls. Entre l'1 i el 30 de gener de cada any, caldrà fer una liquidació definitiva (Model 311) i un resum anual, MODEL 390.
• Recàrrec d'Equivalència: Règim aplicable exclusivament (i de manera obligatòria) als comerciants minoristes. Perquè resulte d'aplicació tots els membres han de ser persones físiques. Suposa que en les compres els proveïdors els repercutixen l'IVA més el recàrrec d'equivalència. El comerciant no ha d'efectuar liquidació per IVA, no podent-se per tant deduir-se els IVAs suportats (inclosos els dels béns d'inversió). Els tipus de recàrrec d'equivalència aplicables són:

• El 5,2% per als articles que tenen un IVA al 21% (tipus general)
• El 1,4% per als articles que tenen un IVA al 10% (tipus reduït)
• El 0,5% per als articles que tenen un IVA al 4% (tipus superreducido)
• El 1,75% per al tabac.
  • Règim Especial del Criteri de Caixa: Amb efectes des de l'1 de gener de 2014, la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seua internacionalització introduïx el Règim Especial del Criteri de Caixa. Este nou Règim especial de caràcter optatiu, permet als subjectes passius (empreses i autònoms que facturen menys de 2 milions d'euros a l'any) retardar la meritació i la consegüent declaració i ingrés de l'IVA repercutit fins al moment del cobrament als seus clients encara que es retardarà, igualment, la deducció de l'IVA suportat en les seues adquisicions fins al moment en què efectue el pagament als seus proveïdors (criteri de caixa doble); tot això amb la data límit del 31 de desembre de l'any immediat posterior a aquell en què les operacions s'hagen efectuat. Este règim especial compta amb requisits i especificacions que en la pràctica poden provocar que esta mesura no s'utilitze tant com seria desitjable.

 

 

 

Fiscalitat de l'Autònom/Empresa Individual (230)